Mis blogs

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Cómic, Fotografía, Moda), Heródoto (Actualidad, Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).y Pensamiento, Religión y Teo

martes, 14 de julio de 2015

HA 4 UD 14. L'escultura romànica catalana.

HA 4 UD 14. L’ESCULTURA ROMÀNICA CATALANA.
L’escultura és sempre aplicada a l’arquitectura. No hi ha de documents per poder estudiar prou perque els escultors no ténen l’importància social dels arquitectes, així que s’han de fer només comparacions formalistes.
El Primer Romànic.
Té pocs exemples d’escultura. Hi ha dos tesis sobre el seu origen:
- Tradició altomedieval (Yarza).
- Pervivència de models tardoromans, dins de la decoració de l’arquitectura llombarda (així sería romànica).
Sant Pere de Rodes té capitells amb fulles d’acant, pot ser devenen del món carolingi, i amb influència islàmica als cimacis (de treball geomètric).

La llinda de 1021 a Sant Genís les Fonts, una escultura reutilitzada, abans un frontal d’altar. Té una Maiestas Domini en una orla, amb dos angels i els apòstols als costats. Una sanefa de motiu islàmic? Per a molts autores es considera altomedieval (prerromànica), perquè és molt tosca de treball bisellat, amb representació d’arcs ultrapassats. Per en Pitarch seria romànica perque les figures s’adapten al marc arquitectònic.
La llinda de Sant Martí de Sureda, còpia de l’anterior, però no del mateix autor, té més relleu, amb un bisellat que dóna profonditat a les figures. A Santa Maria d’Arles-sur-Tech al Vallespir, hi ha una creu amb Pantocràtor i Tetramorf. A Sant Miquel de Fluvià, un capitell, de decoració composta que descarrega els arcs torals en mitges columnes.

Escultura del segle XII.
Hi ha un gran buit al aturarse les obres arquitectòniques durant mig segle. Recomença des de 1120 o 1130, mentre la pintura passa el seu moment d’esplendor. Es pot dir que pintura i escultura es rebutjen. Serà el segle de les portades i claustres. Es el gran moment dels tallers. La renovació escultòrica va paralela a la renovació arquitectònica, d’influència francesa i italiana. Hi ha diversitat de tendències segons les influències, però predomina l’italiana del Nord (els escultors són d’aquest origen llombard) als tallers del Rosselló, des de 1130-40 fins cap 1175, aprofitantse de les pedreres de Girona i Sant Cugat del Vallés. El grup del Rosselló té dues branques: Cuixà-Serrabona i Ripoll-Vic.
-En Cuixà-Serrabona predomina el marbre (gris, rosat o blanc) sobre el marès o la pedra calcàrea. Les composicions són planes, bisellades, incises, a vegades amb trepà (per donar profonditat). Hi ha una repetició temàtica, una veritable producció seriada que s’exporta a altres indrets. Els temes són florals, fantàstics, zoòmorfs (sovint agafats de miniatures).
Els capitells de Cuixà són d’acant, però també hi ha monstres i persones, emprant el trepà per donar profunditat. La portada de la tribuna de Cuixà és la més complerta: animals fantàstics, lleó. La portada de la tribuna de Serrabona sembla quasi igual. Els lleons enfrontats, el centaure. Les escultures eran pintades en policromia simbòlica. També hi ha temes humans i historiats, amb un treball de motllures entorsillades.
El Mestre de Cabestany, té una cronologia sobre la meïtat del segle XII (Yarza), al Rosselló. El seu estil es veu en les semblances fisiològiques del personatges, ulls ovalats, pupiles remarcades, expressions malhumorades. Sembla que tenia un taller amb deixebles. Tendrà obres a Navarra i Toscana, per tota Catalunya. Té influència de l’escultura paleocristiana (Pitarch menciona els sarcòfags), vista en el fragment de Sant Pere de Rodes: vestidures, ulls, d’alta calitat (pot ser fet en altre época o amb més temps que el resto de l’obra).

- El taller de Ripoll-Vic, de 1150 a 1170, es desenvolupa com una extensió dels tallers del Rosselló en el Sud.





Té un artista molt important en el Mestre de Ripoll, que en la seva portada mostra influències italianes i alguna del Languedoc. Es com un arc de triomf cristià, dividit en set bandes, en un portal de set arquivoltes i set brancals (jambas). L’iconografia (de orde i significat molt discutit sempre, perque moltes peces són intercanviables) té en el centre els àngels, els 24 Ancians del Apocalipsi, el Tetramorf. En els laterals té escenes i narracions de l’Antic Testament, de davall a adalt, les visions de Daniel (1), glorificació de Crist (2), escenes diverses (batalla de Josuè i Amelec) (3), Moisès i Salomó (4), sants i beats, evangelistes (5-6) rodejant la Maiestas (7). La nº 5 té una escala més gran, pot ser influència del Languedoc.
En les arquivoltes hi ha 30 temes d’animals, biblies, l’història de Sant Pere i Sant Pau. En l’interior, en la part de l’intradós hi ha el mensario (els mesos de l’any), d’influència tardoromana.
Pitarch considera que són dues visions: L’apocalíptica a l’exterior (l’Història d’Israel), i dels Apòstols en les arquivoltes i brancals. El temple seria així un símbol de la Jerusalem celestial.
Per Yarza és un arc de triomf cristià, des del primer nivell de la Maiestas i els 24 Ancians, amb un segon nivell de la degradació de l’Humanitat amb Caí i un tercer nivell amb els símbols de la Salvació: Jonàs, David, Sant Pere i Sant Pau. Hi hauria potser una influència de Gibertus de Tolosa en els rostres dels Apòstols, mentre que l’influència italiana és palesa en els animals fantàstics, el mensario i les decoracions entrellaçades.
A principis del segle XIII es perllonga el Romànic Ple, amb diversitat de tallers: Girona-Sant Cugat (Santa Maria de l’Estany), i Lleida-Tarragona.
En un mateix claustre hi ha diferents mans, amb grans problemes d’adscripció. Són obres d’influència francesa (com el claustre de Santa Maria de l’Estany, que historia el capitell en forma de ventall, alternant els capitells decoratius i historiats, o el de Sant Cugat).

L’escultura d’influència italiana (llombarda) té més volumetria i profunditat en les figures, com es veu en els claustres de Girona, Galligants i Sant Cugat (al menys aquí sembla que hi ha el mateix escultor, en Arnau Cadell, amb torretes als cantons dels capitells i la fornícula o venera darrera les figures). Per Pitarch hi ha influència de Toscana, d’en Benedetto Antelami. Ramon de Bianya actua a Elna i en l’església de Sant Pere el Vell a Andorra, amb detallisme, ben treballat, volumètric, més relacionat amb Antelami.

No hay comentarios: