Mis blogs

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Cómic, Fotografía, Moda), Heródoto (Actualidad, Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).y Pensamiento, Religión y Teo

martes, 14 de julio de 2015

Comentari del Pantocrátor de Sant Climent de Taüll (1123).

Comentari del Pantocrátor de Sant Climent de Taüll (1123).


Aquesta obra, d´autor desconegut, és un exemple de la pintura de frescos pertanyent a l´estil romànic, els quals destaquen per les seves característiques formals i simbòliques. Originàriament estava situat a la vall de Boí, però actualment és troba en el Museu Nacional d´Art de Catalunya, a Barcelona. La funció principal era la didàctica, presenten unes imatges que recordaven a l’espectador les paraules de les prèdiques o dels sermons.
Els frescos de Sant Climent de Taüll són un dels majors exponents del romànic català en bellesa i en tècnica. El dibuix acurat, l’us d’una gamma de colors inusualment brillants i la riquesa de les imatges representades li han atorgat un lloc important en la pintura romànica europea.
Anàlisi formal.
En aquest conjunt iconogràfic l’artista utilitzà uns colors excepcionals i hi feu servir una gamma més intensa sense barrejar colors i amb una preferència clara pels blaus, els verds clars, els grocs i els vermells. També destaquen els contorns de les figures que estan remarcats per un dibuix molt gruixut.
L’estructura compositiva es fa ressò de la tradició de dividir l’absis en diversos registres. El primer, amb el Pantocràtor, els àngels i els apòstols, representa el cel; i el segon representa a l’Església.
La simetría domina en aquesta obra, de manera vertical i horizontal. La figura de Crist, és clarament, el centre de tot el fresc, i per aixó la seva cintura, constitueix l´eix horizontal, i la posició de les seves mans, constitueix la ruptura de la simetria, en el sentit vertical.
La resta de figures del fresc omplen un pla únic i estan disposades en franges paral·leles a partir d’una estructuració juxtaposada, com també es veu la preferència romànica per la frontalitat de les figures.
En quant a l´estil, hi ha diverses influències que es veuen reflectides en el conjunt iconogràfic; com el bizantinisme, en segon lloc, les reminiscències aràbigues plasmades en l’ús de la cal·ligrafia o la presència de miniatures mossàrabs, a base de franges de color.
El Crist de Taüll, reflecteix com l´art romànic, va cercar i va trobar la transcendència simbólica mitjançant l´ordre lògic i geomètric del seu art.
Interpretació i funció.
Presideix la figura del Pantocràtor, a l’interior de la màndorla o ametlla mística, assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc i beneeix amb la mà dreta i amb l’esquerra sosté el llibre de les escriptures. El que més destaca són els ulls penetrants que expressen l’autoritat d’un déu disposat a jutjar. A més el flanquegen les lletres gregues alfa i omega, que signifiquen el principi i el fi de totes les coses.
Aquesta pintura, té com a funcions principals, a més de la decoració, l´adoctrinament i el sometiment. Hi trobam, com a nucli temàtic, el Pantocràtor, una iconografía molt recurrida en el romànic, per a la decoració de l´abside. Els laterals i els murs, estarien decorats amb imatges de apóstols, sants y escenes religioses narratives.
L´utilització de l´antinaturalisme i el simbolisme, no pretenien reproducir la realitat amb fidelitat, sinó més be, expresar idees religioses, i per aixó és tendeix a les abstraccions i als símbols.

El romànic, va adoptar de la cultura bizantina, el concepte estilístic de sintesis compositiva, així, aquestes imatges, eren utilitzades com a mitjà de comunciació amb la població analfabeta i servien com a vehícle per comprendre tots els dogmes religiosos.