Mis blogs

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Cómic, Fotografía, Moda), Heródoto (Actualidad, Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).y Pensamiento, Religión y Teo

miércoles, 1 de enero de 2014

Comentari. El Consolat de la Mar de Palma de Mallorca.

Comentari. El Consolat de la Mar de Palma de Mallorca.

Vistes de la façana principal al mar, amb la galeria adalt.

L’obra.
El Consolat de la Mar és un edifici inicialment gòtic, però reformat en època renaixentista i barroca, fins a perdre el seu estil inicial i no tenir cap dominant.
Primer va acollir el Tribunal de la Jurisdicció des Homes i els Assumptes de la Mar, instaurat per Jaume II el 1306 encara que els seus primers cònsols (jutges) foren nomenats pel príncep Felip, regent de Jaume III, el 1326. Posteriorment, el rei Pere el Cerimoniós el va renovar l´any 1344, seguint les pautes del primer consolat, el de València, establert el  1283. El Consolat estava vinculat al Col·legi de la Mercaderia, que tingué la seva seu en la veïna Llotja des del segle XV, i aquest lligam fou reforçat per les normes atorgades pel rei Martí l´Humà el 1409.
En el segle XVIII, com a conseqüència dels Decrets de Nova Planta de 1715, el Consolat va passar a dependre de la Reial Audiència i desaparegué el 1800. Cap a 1810-1820 se construí la façana actual, en un estil barroc tardà, pel arquitecte Isidro González Velázques (Madrid, 1765-1840), el mateix que dissenyà la Capella Pompeiana del Casal Montenegro i el Passeig del Born de Ciutat, a més de fer molts de eprojectes per a esglésies rurals, i quan tornà a Madrid com arquitecte de Ferran VII ordenà la Plaza de Oriente.
Finalment, després de diversos usos civils i militars (Museu Naval) l’edifici es va convertir en seu del Govern Balear a finals del segle XX.

Anàlisi formal.
De l’època medieval resta encara la planta gòtica interior amb espais petits i allargats, molt emmascarada per les adaptacions posteriors als diversos usos de l’edifici.
La façana del Consolat presenta tres pisos. La de la planta baixa és barroca tardana, posterior al 1810, per la massa petrea i els elements de les finestres. Al primer pis o planta noble destaca la galería porticada (coberta endins amb artesonat) amb balustrada i cinc arcs rebaixats suportats per columnes anellades de proporcions protorenaixentistes, que donen pas a cinc portals decorats amb frontons trencats triangulars d’un estil manierista, que semblen influència de Miquel Àngel. Aquesta part és probablement de la segona meïtat del segle XVI, segons Santiago Sebastián.

Significat.
Aquest petit edifici és un exemple de la gran importància del comerç i la burgesia comercial en l’Edat Mitjana de la Ciutat de Mallorca. La seva activitat va aportar a la ciutat monuments cabdals como la Llotja, la veïna capella de la Llotja (iniciada a mitjans del segle XVI en un Gòtic tardà i acabada cap el 1600) i aquesta seu del Consolat de Mar, que mostra l’adaptació dels edificis als diferents gustos artístics, des del Gòtic inicial al Renaixement tardà i el Barroc tardà, així com prova que una de les millors maneres de conservar els edificis antics és mantenir la seva utilitat.
Fonts.
Gambús Saiz, Mercè. Itinerarios arquitectónicos de las Islas Baleares. Govern Balear. Palma de Mallorca. 1987. 187 pp. Consolat de la Mar (96-97).
Sebastián, Santiago. Arte (147-315), en AA.VV. Baleares. Publicaciones de  la Fundación Juan March / Editorial Noguer. Madrid / Barcelona. 1984. 369 pp. Consolat del Mar (236).