Mis blogs

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Cómic, Fotografía, Moda), Heródoto (Actualidad, Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).y Pensamiento, Religión y Teo

lunes, 30 de diciembre de 2013

Conceptes d'Història de l'Art (R-Z).

CONCEPTES D'HISTÒRIA DE L'ART (R-Z).
R
Ready made.

Resultado de imagen de blogspot, ready made, duchamp

Resultado de imagen de blogspot, ready made, duchamp

Resultado de imagen de blogspot, ready made, duchamp
Obra d’art feta amb objectes industrials o artesanals. És pròpia del dadaïsme. Exemple: La font (1917), de Duchamp.

Relleu (baix, mig, alt).
Relleu: técnica o tipus d’escultura, amb gravació d’unes formes sobre un plafó, remarcant les vores del dibuix.
Resultado de imagen de blogspot, bajo relieve

Resultado de imagen de blogspot, bajo relieve

Relleu baix: el que es fa amb línies que quasi no sobresurten de la superficie.
Relleu mig: el que marca més el volum de les figures.

Relleu alt: el que les figures quasi es separen de la superficie i fan efectes de contrallum.

Retaule.

Obra religiosa d’arquitectura, escultura i pintura, situada darrera d’un altar en un presbiteri o capella. S’estructura en predel·la, carrers verticals, pisos horitzontals i àtic. Exemple: retaule major de l'Església de l'Escorial.

Rosassa (rosetó).

Gran finestral circular, calat i vidrat, que es troba en les esglésies gòtiques, especialment a la façana, al presbiteri i al cap de les naus laterals. Exemple: rosassa de la Seu de Palma de Mallorca.

S
Salmer.
Peça inferior o dovella d’un arc, feta de pedra tallada amb plans inclinats, col·locada sobre una columna o un pilar, per rebre el pes de les dovel·les superiors de l’arc. En sentit ascendent és la primera amb corbatura.

Sarcòfag.

Arca de pedra, fusta o altre material, destinada a contenir el cos d’un difun. Pot estar decorada amb pintura o escultura. El terme prové dels grecs sarcos (carn) i fagein (comer).  Exemple: Sarcòfag Dogmàtic.

Simetria.
Correspondència o equilibri regular de posició, forma i dimensions de les parts d’un cos o d’altre figura plana, als dos costats d’un pla transversal. També es pot definir com l’equilibri armònic que reprodueix la mateixa imatge a l’esquerra i a la dreta d’un eix imaginari.

T
Talaiot.
Tipus d’edifici de l’arquitectura megalítica de la cultura talaiòtica a Mallorca i Menorca, realitzat amb grans pedres, amb forma circular o quadrada, una columna de pedres en el centre, i una coberta, amb funció múltiple: observació, defensiva, habitatge, tresor...

Talla.
Obra d’escultura, especialment en fusta, feta llevant material.

Tambor.


Peça del fust d’una columna. En les imatges es veu com es disposaven en vertical i com resta la columna al caure.

Cos cilíndric en la part inferior d’una cúpula amb la funció de sostendré-la. Poy tenir finestrals.

Taula.

Tipus de construcció de l’arquitectura megalítica de la cultura talaiòtica a Menorca, amb una pedra horitzontal sostinguda per una vertical, i funció funerària-religiosa.

Teatre.

Edifici destinat a la representació d’obres dramàtiques, que nasqué en l’arquitectura grega. Té parts com graderies, cor, orquestra, prosceni, escena i postesceni.

Termes.
Termas de Caracalla
Edifici destinat a establiment públic de banys, característic de l’arquitectura romana.

Terracota o terracuita.     
Material fet amb argila modelada i cuita, que s’utilitza en l’escultura i en la decoració d’edificis.

Tessel·la.

Petita peça cúbica de marbre, pedra, terra cuita, vidre o altres materials, que forma part d’un mosaic.
Peça d’un mosaic.

Tetramorf.
Motiu iconogràfic que representa el conjunt dels símbols tradicionals dels quatre evangelistes: Sant Marc (lleó), Sant Lluc (bou), Sant Joan (àguila) i Sant Mateu (home alat). Sovint es presenta en els timpans de les esglésies.

Timpà.

Espai triangular o semicircular en un frontó clàssic o en la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.

Tolos (tholos).
Temple o edifici de planta circular, característic de l’arquitectura de Grècia i Roma.

Tondo.
Obra pictorica en forma de disc circular u oval. Exemple: Tondo Doni, de Miquel Àngel.

Traceria.
Decoració escultórica en pedra o fusta, amb motllures o línies geomètriques d’arabesc, situat en un arc o arrabà, propia de l’art gòtic.

Transsepte.

Nau transversal que forma una creu amb la nau principal.

Tremp (pintura al tremp).

Tècnica pictórica, feta amb colors preparats amb líquids glutinosos com goma i ou, més aigua.

Trencallums (o mainell).
Columneta central en les portades i finestres (llavors es diu finestra coronella o geminada).

Tribuna.
Part elevada d’un edifici públic amb funció de espai per al públic o també per als oradors.
Primer pis d’un temple, sobre les naus laterals, amb la funció d’albergar el públic. Sovint es diu trifori.

Trifori.

Galeria elevada d’un temple, en la tribuna o matroneum sobre les naus laterals, amb una filera de finestrals, sovint triforats, que donen a l’interior.

Tríglif.
Element arquitectònic decoratiu, en forma de rectangle solcat per tres canals, que decora el fris d’ordre dòric, entre metopes.

Trilobat.
Element arquitectònic dividit en tres lòbuls.

Tríptic.


 Exemple: el Tríptic Portinari del pintor Hugo van der Goes. 





Composició pictòrica, escultòrica o d’orfebreria dividida en tres cossos. En alguns casos els dos exteriors es poden tancar sobre el central.

Trompa.
Element arquitectònic en la base de cimboris i cúpules, de forma còncava i amb funció semblant a una petxina, serveiz per passar el pes d’una planta circular u octogonal a una quadrada.

Trompe-l’oeil.

Técnica pictórica, de nom francès que’s tradueix com «enganyar a l’ull» ,que pretèn imitar la profunditat amb jocs de falsa perspectiva i altres efectes óptics.

V
Vanitas.
Tipus de temática de la pintura que mostra la fugacitat de la vida, amb visions de cadàvers, de fruites o flors podrides... És propi del barroc.

Vitrall.
Vidriera construïda amb tires de metall i vidres de colors, formant un dibuix, pròpia de finestrals, lluernes i altres obertures d’edificis. Nasqué en el romànic.

Volta (d’aresta, de canó, de creueria, de mocàrabs, gallonada).
Volta (castellà: bóveda): estructura arquitectònica en forma d’arc prolongat en un eix horitzontal, amb funció de sostre i formada per elements que’s recolzen i passen la pressió exterior a murs, pilars, columnes…
 Volta d’aresta: formada per la intersecció perpendicular de dues voltes de canó iguals.
 Volta de canó: de forma semicircular allargada, característica de l’art romànic.


Volta de creueria i tribuna de Notre Dame de París.

Volta de creueria: de forma creuada per la intersecció de dues o més voltes apuntades, característica de l’art gòtic.
Volta de mocàrabs: ornamentada per prismes juxtaposats i superposats verticalment, de base còncava, semblants a estalactites, característica de l’art islàmic.


Volta (o cúpula) gallonada: de forma nervada en grells com una toronja.

Voluta.

Element decoratiu en forma de fulla enrrollada, característic dels capitells de l’ordre jònic de l’arquitectura grega.

No hay comentarios: