Mis blogs

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Cómic, Fotografía, Moda), Heródoto (Actualidad, Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).y Pensamiento, Religión y Teo

lunes, 19 de marzo de 2012

Comentari. El castell de Bellver de Palma de Mallorca.

EL CASTELL DE BELLVER.
L’obra.
El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català construït en 1300-1311 i ampliat i reformat en distintes ocasions fins principis del segle XVIII. Està situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 metres.

Vista des de Llebeig.

El seu nom deriva del català medieval ‘bell veer’ i s’explica perquè té excel·lents vistes panoràmiques de la ciutat i dels seus dos ports, el principal i el petit de Portopí, a més de la serra de Tramuntana i la plana central de Mallorca.

Vista des de Llevant.

Tenint en compte el seu magnífic emplaçament probablement estava ocupat inicialment per un edifici islàmic, tal volta una mesquita (el seu antic nom era Puig de la Mesquita), un mausoleu dels valís musulmans, o àdhuc edificis talaiòtics o romans (a Mallorca molt sovint s’ha donat un nom relacionat amb ‘els moros’ a restes d’èpoques been anteriors a l’islàmica), però les obres del castell varen destruir aquest hipotètic passat.
Mana la construcció el rei Jaume II en 1300 i se sap que l’enllestí el 1309 el mestre d’obres Pere Salvà, calvianer, el mateix que treballà llavors en l’Almudaina. Cap 1311 ja estaven molt avençades les obres i el 1314 ja residí el rei Sanç I.
Els materials de pedra de marés són de les pedreres del mateix puig, alguna de les quals es troba sota mateix de la fortificació, cosa que ha provocat esquerdes en l'edifici, i han servit com cisternes, magatzems i possiblement sortides secretes. Les pedres de més qualitat, se'n duien de Portals Vells (Calvià) i Santanyí.

Anàlisi formal.
És un dels pocs castells europeus de planta circular, amb el de Restormel (Cornualles, en Anglaterra), el de Michelstetten (Baixa Àustria), al qual serví probablement de model, el de Beynes (prop de París, França) i el de Montaner (Bearn, Gasconya, França). Té una certa analogía formal amb el Castel del Monte (1240), construït a Itàlia per l’emperador Frederic II, per la planta poligonal amb dos eixos de simetria.

Castel del Monte, Itàlia.

El castell de Bellver és format per un tambor de dos pisos i tres torres, més una torre exempta circular. El circunda un vall (foso en castellà), un revellí amb barbacana, un contravall (un foso més gran) i una estrada encoberta (del 1713), tots quatre excavats al marès de què és format el cim de la muntanya.

Plànol.
Les tres torres adossades assenyalen punts cardinals principals (Est, Sud, Oest), mentre que la torre mestra assenyala el Nord, i quatre guaitells més petits, de base cònica invertida, indiquen els altres quatre punts (NE, SO, SE, NO).

Vista aèria.
Torre mestra.

La torre exempta, de l'estil dels donjons francesos, té quatre plantes i 25 metres d'alçada, sense comptar la base troncocònica i es troba unida a la terrada del tambor per un pont de devers 7 metres de llarg. A la base troncocònica de la torre també hi ha una cisterna, usada històricament com a presó i anomenada l'Olla.
Els murs exteriors mostren en la planta baixa una sèrie de sageteres (fines finestres per tirar fletxes) i en la planta superior finestres geminades, pròpies dels palaus residencials. Originalment damunt hi havia merlets, però desaparegueren millorà l'artilleria, fent-los inútils, i foren substituïts per troneres per les armes de foc.

Torre mestra i la terrassa. Abans tenia merlets en la perifèria.

Porta d’entrada, amb la vall, el revellí i la barbacana.

La porta principal, situada on el desnivell és menor, és defensada per un matacà a sobre, per la torre mestra a una banda, per una barbacana situada damunt el revellí a l'altra banda, i per un parapet engruixat amb troneres davant (posterior al segle XIV).

El pati d’armes.

El pati d’armes central és l’element més espectacular. Conté una gran cisterna al centre i la façana mostra dos pòrtics superposats, el qual es troba també al castell de l'Almudaina, de Palma, i al palau dels Reis de Mallorca, de Perpinyà, essent un tret distintiu de l’arquitectura gòtica de la dinastia mallorquina. La planta baixa mostra una arcada, d'arcs baixos de mig punt suportats per 21 columnes quadrades, i el sostre de la galeria és pla, amb bigues.
La primera planta té una arcada d'arcs ogivals, sustentats per 42 columnetes octogonals, els quals s'entrecreuen i dibuixen triangles curvilinis cecs o amb una obertura amb forma de trèvol, alternativament, i el sostre de galeria és ogival.
El sostre de les cambres de la planta baixa castell es pla amb bigues, i el de les sales i la galeria de la planta superior és de volta de creueria, destacant dalt la capella de Sant Marc, amb una reixa mudèjar, i una gran cuina.

Significat.
L’estil mixt de romànic (planta baixa) i gòtic (planta alta) mostra que el 1300 encara pervivien gustos antics de construcció militar i palacial, però la forma circular del pati d’armes és un exemple magnífic de la temprana evolució gòtica que duria finalment al domini de la planta centralitzada en el Renaixement.
El castell tingué una triple funcionalitat: castell-palau, fortificació i presó.
Va ser el castell-palau exterior a Ciutat, mentre que l’Almudaina era el castell-palau interior, a l’entrada de Ciutat residència reial exterior. Alguns reis residiren, àdhuc per fugir de la pesta.
Era la principal fortificació per a defensar l’exterior de Ciutat i la seva comunicació amb el petit port de Portopí, a més de servir com ciutadella d’una guarnició.
Quasi des d’un principi serví com a presó, per a membres rebels de la dinastía reial, així com tot tipus de rebels i bandolers; fou reclòs (1802-1808) el famós il·lustrat Jovellanos a principis del segle XIX, foren empresonats molt oficials napoleònics i més tard fou executat el general Lacy (1817) i continuà essent presó la resta del segle XIX i altra vegada el 1936 amb republicans.
Avui en dia se’l fa servir com museu, centre turístic i lloc d’activitats musicals, culturals i polítiques. Per exemple, el pati serví d‘escenari del principal acte oficial de la recuperació de l’autonomia de les Illes Balears el 1979, un símbol de la rel·levància històrica del castell.

Fonts.
Llibres.
Bestard, Bartomeu; Oliver, Manuel; Rosselló. Guia del Castell de Bellver. Ajuntament de Palma. Palma de Mallorca. 2003. 104 pp.
Durliat, Marcel. L'art en el Regne de Mallorca. Editorial Moll. Palma. 1964. 316 pp.
Gambús Saiz, Mercè. Itinerarios arquitectónicos de las Islas Baleares. Govern Balear. Palma de Mallorca. 1987. 187 pp. Castell de Bellver (103-104).
Jovellanos, Gaspar Melchor de. Descripción del Castillo de Bellver, dins Descripción historico-artistica del Castillo de Bellver. Biblioteca Balear, III. Editorial mallorquina de Francisco Pons. Palma. 1967 (2ª edició).
Llabrés i Bernat, J. A.; Valero i Martí, Gaspar. Guia de Bellver. Una aproximació al coneixement del medi natural i del castell de Bellver. Institut d'Estudis Baleàrics. Palma. 1995.
Sebastián, Santiago. Arte (147-315), en AA.VV. Baleares. Publicaciones de  la Fundación Juan March / Editorial Noguer. Madrid / Barcelona. 1984. 369 pp. Castell de Bellver (201-205).
Articles.
Alomar i Canyelles, Antoni I.; Clop i Molins, Ramon. Les fortificacions del castell de Bellver. “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana” 61 (2005) 391-426.
Mut i Calafell, Antoni. Inventarios de los castillos de Alaró, Bellver y Pollensa y del Palacio de Valldemossa, de mediados del siglo XIV. “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana” 41 (1985) 57-78.
Webs.
[ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Bellver] Font de la majoria de fotos.