Mis blogs

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Cómic, Fotografía, Moda), Heródoto (Actualidad, Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).y Pensamiento, Religión y Teo

miércoles, 1 de febrero de 2012

Comentari. El Palau de l'Almudaina de Palma de Mallorca.

EL PALAU DE L’ALMUDAINA.
L’obra.
Vista des del sur del Palau de l’Almudaina i part de la Seu.




El Palau de l’Almudina és la residencia reial del Regne de Mallorca, fins i tor avui en dia. Una part és la seu de l’administració militar de les Illes Balears.

L’evolució del recinte i anàlisi formal.
L’edifici mostra l’evolució de l’arquitectura defensiva en una ciutat, ja abans de la conquesta romana el 129 aC, fins al final de l’Edat Mitjana. La barretja d’estils, des de l’islàmic al gòtic, li lleva unitat estètica, però li dóna un caire viu, d'adaptació al gust de les diverses civilitzacions que el dominaren.
Començà com un poblat talaiòtic, del que no queden restes. Es bastí en época romana una fortaleza (castrum) sobre el poblat, i d’aquesta època queden alguns paraments dels murs i l’estructura quadrangular del recinte.
Va prendre la fesomia actual en època islámica, com un alcàsser (al-mudain) almoràvit de torres quadrangular als angles del recinte rectangular, amb dues torres mestres més petites i altes al centre, per fer-la servir de palau del valis o gobernadors. De l’època islámica es mantenen en l’exterior l’arc de la Drassana Reial, per on entraven els vaixells cap al palau, els murs inferiors de les torres exteriors i la base d'una de les torres centrals (la torre de l'homenatge), els banys àrabs i algunes habitacions, a més del jardí àrab, avui reformat i anomenat S’Hort del Rei.
Quan el rei Jaume I conquerí Mallorca la convertí en el seu palau i començà a ampliar-lo i adaptar-lo al gust gòtic, un procés que continuà el seu fill, Jaume II, amb els arquitectes Pere Salvà i Ponç Descoll, que s’inspiraren en el Palau Reial de Perpinyà, destacant els murs lleugers, les torres gràcils coronades amb merlets i una galeria porticada d’arcs ogivals en la façana sur.

Part de la façana sur, amb dues torres i la galeria porticada d’arcs ogivals. Enmig es veu la part superior de la torre de l'homenatge de l’Àngel Custodi (antiga torre mestra islámica). El mur inferior és de traça islàmica, amb reconstruccions posteriors.

 
Reconstrucció hipotètica del palau al segle XIV. Dibuix de F. Estabén (Museo Militar de San Carlos). En primer plànol està l'immens arc islàmic (bastit aprop del 1150) pel qual entraven els vaixells a peu del palau, amb la torre de l'homenatge al centre. A l'esquerra estava S'Hort del Rei, tancat per un mur que el protegia de les aigües de Sa Riera, i al fons S'Hort de la Reina. A l'altra banda de Sa Riera, a l'esquerra, es veu la baixa murada de la part oest de Ciutat, amb la porta de Sa Gabella al fons, que encara manté avui un arc islàmic.  

Pati principal interior, amb l'entrada al palau del rei a l'esquerra, la Capella de Santa Anna davant, i l'administració militar a la dreta, on estava abans el palau de la reina. [http://www.vuelaviajes.com/palacio-de-la-almudaina]

Interior de la Capella de Santa Anna, de principis del segle XIV, probablement obra de l'arquitecte Pere Descoll. Destaca la seva unitat espacial i l'altura de la volta ogival per al poc espai. Als costats del presbiteri es veuen dues trompes (reminiscències romàniques) que ajuden a sostenir el pes de l'absis. Es celebren sovint noces (aquí em vaig casar).

Al segle XIV ja hi havia els dos palaus, un per al rei i l’altre per la reina, el primer cara al mar i el segon cara a la ciutat, que compartien dos espais, el banys àrabs i la petita esglèsia gòtica (o capella) de Santa Anna.

Vista de la façana de l'oest, amb la torre de l'Àngel enmig, el palau del rei a la dreta i el palau de la reina a l'esquerra. Des del fons la Seu domina el recinte amb la seva imposant massa.

dibujo
La torre de l'homenatge. Plànols de 1738 per Carlos Beranguer.

En el palau del rei destaca la torre de l'homenatge, dita de l’Àngel Custodi de Regne de Mallorca, que fou bastida sobre la torre mestra islámica per Antoni de Camprodon el 1309. S’Hort del Rei, llavonces tancat amb un mur, fou plantat amb palmeres, tarongers, pruneres, llorers, vinyes... a més de servir d’hort pels aliments. Al seu costat, més endins al costat de Sa Riera, es perllongava el palau de la reina, fins on està ara la Plaça de la Reina (es manté doncs el record del seu ús medieval) i encara perdura el nom Es Jardinet de la Reina per al petit jardí que sobreviu allà.
s'Hort del Rei
Arc islàmic, edificat probablement cap 1150, pel qual entraven els vaixells a peu del palau.
Vista de la façana principal de l'est, que dóna a la Seu. El murs mostren els diferents nivells, des d'avall: romà, islàmic i cristià.

s'Hort del Rei
Entrada a l'espai reconstruït de S'Hort del Rei, que's perllonga a l'esquerra. L'estructura de la dreta és el que resta de l'antic quarter del Regiment de Cavalleria, d'estil barroc.


Dues vistes de la mateixa zona anterior, cap el 1880, encara amb el quarter del Regiment de Cavallería. Es veuen sobre l'Almudaina algunes construccions modernes avui eliminades.

s'Hort del Rei
Estany central de S'Hort del Rei, imitant les típiques formes islàmiques. La restauració neohistoricista fou obra de l'arquitecte i urbanista Gabriel Alomar a partir de 1966 i fou acabada durant els anys 70.

Significat.
El palau és un exemple de l’arquitectura defensiva i palaciega de ciutat, en una barretja d'estils, destacant l'islàmic i sobre tot el gòtic, i mostra la relació desconfiada que mantingueren els gobernants al llarg de la història, no només amb els enemics exteriors, àdhuc els interiors, a més del gust del musulmans pels espais paradisíacs.
La façana oest del Palau abans de la restauració començada el 1966. Mostra l’acumulació d’obres de distintes èpoques i es distingeixen els murs islàmics, de tapial i tècnica dita de 'soga y tizón'.

Fonts.
Llibres.
Gambús Saiz, Mercè. Itinerarios arquitectónicos de las Islas Baleares. Govern Balear. Palma de Mallorca. 1987. 187 pp. Palau de l’Almudaina (39-49).
Sebastián, Santiago. Arte (147-315), en AA.VV. Baleares. Publicaciones de  la Fundación Juan March / Editorial Noguer. Madrid / Barcelona. 1984. 369 pp. Palau de l’Almudaina (200-204).
Webs.
 [www.ixent.org/almudaina.html]
[ca.wikipedia.org/wiki/Palau_de_l%27Almudaina]
 [fabian.balearweb.net/post/85740]
[fabian.balearweb.net/post/107826]
[www.foroxerbar.com/viewtopic.php?p=134350]

No hay comentarios: