Mis blogs

Mis blogs son Altamira (Historia del Arte, Cine, Cómic, Fotografía, Moda), Heródoto (Actualidad, Ciencias Sociales y Pensamiento) y Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura Contemporáneos).y Pensamiento, Religión y Teo

domingo, 30 de octubre de 2011

Concepte. Acròpolis.

Acròpolis en català (castellano: acrópolis).
Acròpolis es un concepte que prové de les paraules grega acros (κρος,  extrem) i  polis (πόλις, ciutat), en referència a la part més alta d’una ciutat o a la ciutadel·la que domina aquesta. El terme s’utilitza tant per les parts més altes de les antigues polis gregues com per les mateixes en les ciutats romanes i d’altres civilitzacions.

Acropòlis d’Atenes.

El seu origen és defensiu, perquè molts dels primers nuclis urbans se situaren en llocs elevats, accesibles però ben defendibles, pròxims a planures i fonts per aconseguir aliments i aigua, en zones ben comunicades per terra i sovint per mar.  En aquestes primeres acròpolis vivia la major part de la població i els sobirans i sacerdots de les ciutats, freqüentment els mateixos, com el basileus grec, a l’hora monarca i suprem sacerdot.

Acropòlis d’Atenes.

Amb el temps les ciutats s’expandien i el nucli antic canvià d’ús, reservant-se pel palau reial i els temples principals, donat que el lloc tenia el prestigi de l’antiquitat. Fou el cas de les acròpolis d’Atenes i de Corint, així com del mont Palatí en la ciutat de Roma, el nucli unificador dels sets poblats primitius que dominaven els set cims de la zona.

Acrocorint o acròpolis de Corint.

Normalment, l’agora grega i el fórum romà, és a dir, les places principals de les ciutats, es situaven molt aprop de l’acròpolis, just a l’inici de la plana al davallar del cim, de manera que moltes celebracions es feien comunicant ambdós llocs, com foren els casos a Atenes de la processó de les Panatenees, i a Roma els ritus de les Lupercales en honor dels fundadors Ròmul i Remo i a més les carreres sagrades.
En el cas de Roma, la ciutadel·la es trobava en el veí cim del Capitoli.

Mapa dels set cims de l’Antiga Roma.

Vista del Mont Palatí de Roma, des del Fòrum.

Fonts:
Wikipedia.
Vikipèdia.
Diccionario de Arte, de Biblioteca de Consulta Larousse.
Histories d’art de Vicens Vives, SM, Santillana, Anaya...

jueves, 20 de octubre de 2011

Concepte. Absis.

ABSIS. Castellà: ábside.
L’absis és una part d’una església o temple. Apareix com una construcció adossada a la nau o les naus en la capçalera. Pot considerar-se des del punt de vista interior i de l’exterior.

A vegades, pot haver més d’un absis i de l’absis poden sobresortir les absidioles, petites  capelles, en forma d’un o més absis secundaris i de dimensions més reduïdes.
En l’absis normalment es situa el presbiteri amb l'altar, i té forma semicircular, però també pot haver quadrangulars (absis carrats) i poligonals. Les cobertes de l’absis poden ser planes o, la majoria, de volta (sovint de quart d'esfera).
L’origen de l’absis es remotíssim. El primer conegut està en el nivell XVI d’un temple d’Eridú, en Sumèria (5.000-2038 aC), del qual es coneixen fins a 17 nivells. Aquest absis (en negre; el del nivel XV, posterior, en blau) també inclou un altar.

El terme absis prové del llatí absis o apsis, que descrivia una estança amb un extrem en forma de cubícul semicircular cobert amb cúpula. También rebia el nom de alcoba (una veu persa que va passar a l’àrab), amb el significat de cúpula.
Els temples de l’antiga Roma sovint tenien al fons de la cel·la un nínxol, ja llavors nomenat absis, on es situava l’estatua del déu principal del temple, com es pot veure en l’absis del temple de Roma i Venus, promogut per l’emperador Adrià en el segle II dC.

Temple de Roma i Venus. Roma.

Continuant aquesta tradició, les basíliques romanes, de funció civil, tenien al fons de l’interior un rectangle en forma d’absis, on se seien els magistrats i jutges, i en el palau lel mateix edifici reservava aquest espai per a l’emperador o la seva efigie, com fou el cas de la Basílica de Majenci i Constantí (c. 315 dC), que albergava el retrat monumental de Constantí,

Basílica de Majenci i Constantí (c. 315 dC). Roma.

L’època fonamental per a l’evolució de l’absis fou durant el Romànic (segles XI i XII) i el Gòtic (segles XII-XV), quan s’experimentaren la majoria de les solucions avui conegudes.
Absis exterior en la capçalera d’una església, amb absidioles als costats, adossades al transsepte. San Martín de Frómista, Palencia.

Absis exterior en la capçalera d’una església. Santa Maria de Ripoll, Lleida.

Absis interior d’una catedral, situat darrera de l’altar i envoltat per una girola.

Fonts:
Wikipedia.
Vikipèdia.
Diccionario de Arte, de Biblioteca de Consulta Larousse.
Histories d’art de Vicens Vives, SM, Santillana, Anaya...